UNA NIT MÉS M'ACOMIADO AMB L'ETTY:
"La vida és realment difícil, és una lluita minut a minut,... però és la mateixa vida la que ens convida al combat".
La vida és bona, és bella, i és també difícil, molt difícil... Per això, lluny de desanimar-nos o de tancar-nos en el nostre món, ens hauria d'esperonar a lluitar per a conquerir-la minut a minut.
Potser a mi no m'ha tocat tan difícil com a d'altres, com a l'home mort a Barajas que portava boles de cocaïna que li han explotat i han acabat amb la seva existència... Per a fer una cosa així... un ha d'estat molt desesperat...
La vida és un do (jo crec que de Déu) que se'ns regala, amb una pluralitat de colors immensa. Quin és el meu color vital? No sé si us ho heu preguntat mai...
Quan penso en la meva vida... em ve al cap el morat, el lila... Una mica penitencial, ho sé, però...
Darrerament tinc moltes ganes de tirar la tovallola, rendir-me i no seguir lluitant.
Perquè no trobo correspondència entre els meus esforços titànics per estimar, per exemple, i per demostrar com d'immens és el meu amor... I la resposta emmurallada de la persona que estimo i que una i altra vegada s'escuda en la seva llibertat per a dir-me que tot és un miratge...
No us vull cansar... I ara que hi penso... De tota manera potser és que al cap i a la fi tot això forma part d'aquesta lluita a la qual la vida mateixa ens hi convida.
LLUITARÉ EN AQUEST NOBLE COMBAT, DONCS, I, ACABADA LA CURSA, EM MANTINDRÉ FIDEL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada