dissabte, 18 d’octubre del 2014

PERSONES QUE DEIXO FLORIR

US DIC ALTRA VEGADA BONA NIT AMB L'ETTY:


"Hi ha persones que porto dintre meu com brots i que deixo florir"

Com sempre... pensar en aquesta frase em porta serenor... i bona falta em fa...

A voltes porto les persones en el meu interior com si fossin una possessió que res ni ningú m'han de poder prendre...

I deixar florir deu voler dir deixar que siguin elles mateixes i així, com són... estimar-les amb tot el cor i tota l'ànima...

Però no com a productes que jo emmotllo a la meva imatge i semblança, sinó com a éssers vius, creats a imatge i semblança de Déu, que tenen una llibertat que no tinc cap dret a envair...

Per aquest motiu, encara que em segueixi costant... pensaments, sentiments, plors... he de deixar que l'altre sigui altre....

La qual cosa comporta anar sortint de puntetes a poc a poc de la seva vida, perquè de fet ja se n'ocupa ell mateix de no deixar-te entrar on no vol... 

Ho he de respectar... Ho sé... Em costa, però, d'acceptar-ho... Me l'estimo molt!

L'experiència ha de servir i no cal dir res... Tot s'anirà succeint fins... que Déu vulgui...

Sort en tinc d'Ell... sort... D'això sí que n'estic convençuda i plenament. De l'amor d'un Déu que ens ha donat la prova més gran d'amor...

A Ell encomano aquest temps ple d'incerteses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada