ENCARA... US DIEM BONA NIT AMB L'ETTY HILLESSUM:
"...I deixa que una mica de música flueixi en mi, que tot el que és en mi prengui forma."
Quina música? Darrerament em ve a la ment la banda sonora de "La vida és bella". La que és com lenta, la que sembla reproduir la melangia d'una vida que s'escola a poc a poc, d'una tendresa que acabarà desapareixent... una mica trista.
O la del "Titanic" que la veïna de dalt toca amb el piano... Bonica, romàntica...
Les deixo fluir, com sentiments que es converteixen en notes que prenen forma per a constituir la simfonia de la vida, de la meva vida...
I n'escolto el ressò, i m'emociono, i m'agradaria que les coses fossin d'una altra manera, i em revolto per dintre, i... em rendeixo...
L'amor ha trucat a la meva porta enmig d'un cúmul de despropòsits...
I em fa recança marxar, però és inevitable com la música bella de la vida que pren forma d'enyorament pel que hauria pogut ser i mai no serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada