diumenge, 2 de novembre del 2014

DEIXAR QUE LA MÚSICA FLUEIXI

ENCARA... US DIEM BONA NIT AMB L'ETTY HILLESSUM:

"...I deixa que una mica de música flueixi en mi, que tot el que és en mi prengui forma."

Quina música? Darrerament em ve a la ment la banda sonora de "La vida és bella". La que és com lenta, la que sembla reproduir la melangia d'una vida que s'escola a poc a poc, d'una tendresa que acabarà desapareixent... una mica trista.

O la del "Titanic" que la veïna de dalt toca amb el piano... Bonica, romàntica...

Les deixo fluir, com sentiments que es converteixen en notes que prenen forma per a constituir la simfonia de la vida, de la meva vida...

I n'escolto el ressò, i m'emociono, i m'agradaria que les coses fossin d'una altra manera, i em revolto per dintre, i... em rendeixo... 

L'amor ha trucat a la meva porta enmig d'un cúmul de despropòsits... 

I em fa recança marxar, però és inevitable com la música bella de la vida que pren forma d'enyorament pel que hauria pogut ser i mai no serà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada