QUAN L'ETERNITAT BAIXA

US DESITGEM MOLT BONA NIT, JA SABEU, ELLA I JO:

"I un trosset d'eternitat baixa sobre meu amb un llarg cop d'ala". (Etty Hillessum)

Podem tocar l'eternitat? O més aviat és l'eternitat la que se'ns fa propera de manera discreta, quasi imperceptible, però propera...

Per a mi molt propera: l'eternitat s'ha fet carn de la meva carn en la persona del Fill...

I s'ha fet inspiració de la meva inspiració en la persona de l'Esperit que amb un llarg cop d'ala em sosté i m'embolcalla de la mateixa eternitat...

L'altre dia recordava el cant que d'adolescent havia cantat a l'entorn d'una guitarra, de la Guillermina Motta.

Us el regalo. Preneu-lo com la carícia de l'ala que ens acosta un trosset d'eternitat.

A tu, que més lluny de la mar i del cel,

a tu, que en el fons de la terra i l’infern

has trobat el senyal d’una fe sense fi

i d’un déu ple d’amor

i d’un déu que la vida et senyala el camí.

Jo que tinc por de la vida i de l’amor,

jo que no sé ni d’on vinc ni a on vaig

ara et vull demanar que no tanquis els ulls

i que miris com sóc,

i que com tu també vull d’il·lusió omplir-me el cor.

I tu que ja mai demanes el perquè,

i tu que ja mai sents angoixa per res,

no tens dret a ignorar la meva soledat ;

pensa que jo com tu,

pensa que jo com tu vull tenir eternitat.