BONA NIT DE PART DE LES DUES...
US DESITGEM EL BÉ:
"Aquell que ve és el bé" (Etty Hillessum).
Avui, com fa 2000 anys, el bé ha nascut en el nostre cor... encara que ens costi de trobar-lo...
I qui és aquell que és el bé? Diria un amic periodista que sempre vol saber exactament que volen dir certes paraules ambigües o abstractes...
Doncs és cosa d'experiència i d'experiència religiosa... Així és que us diré per a mi que és Aquell que és el bé...
Aquell és el qui no es va voler guardar gelosament la seva condició divina i es fa no-res... Som no-res? Sóc no-res? Si almenys som i sóc un no-res amb un nom propi per algú, ja sé que per a Déu ho sóc...
Aquell és el qui no va trobar un lloc que nosaltres diríem digne per a néixer...
Aquell és el qui es va passar 30 anys de la seva vida en l'anonimat més absolut...
Aquell és el qui es va fer amic dels qui la societat de la seva època menyspreava: els malats, els tirats a la cuneta, les dones, els nens...
Aquell és el qui els poders religiosos del moment i l'imperi de moda van condemnar a morir com un blasfem i com a escòria a la creu, fora de la ciutat...
I Aquell, Aquell mateix és el bé... Paradoxa de l'amor i de la bondat supremes...
Aquell que és el bé moria en cada jueu o gitano o... assassinat als camps de concentració. Ho saps prou Etty...
El bé se'ns ha fet proper... no importa com siguem o com ens percebem...
Perquè tots i cadascú de nosaltres... el meu amic periodista, la meva amiga i jo mateixa... som i podem ser bé per als altres en tant que participem del bé que s'ha volgut fer un aquell de la perifèria per a salvar-nos des de la "base", diríem nosaltres, i donar-nos una vida nova: la Vida mateixa d'Aquell que és el Bé...
El viaje - Beatriz Díez Muiño |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada