BONA NIT DE PART DE LES DUES
DES DEL NOSTRE INTERIOR:
"Els camins reals d'unió, de persona a persona, existeixen en aquest món selvàticament desordenat, només interiorment. Exteriorment un està fragmentat, i els camins que van de l'un a l'altre estan sepultat sota les runes, per la qual cosa sovint no es troba el cami de l'un cap a l'altre" (Etty Hillessum).
Camins d'unió de persona a persona des de dins... Desig, pau, serenor... trobament...
Camins d'unió de persona a persona des de l'interior... Pensament, pregària, sentiment, emoció...
Desordre del món selvàtic fet de violència, de carrerisme, de menyspreus...
Caos del món en desordre fet de paraules lletges, manca de respecte, rebuig perifèric...
Perquè som fragment discontinu... a voltes sense principi... a voltes sense final... a voltes llançat enmig del no res inimaginable...
Perquè som fragment solitari... despullat de tot i de tothom... incomunicat...
I els camins de fora no es veuen, estan sepultats sota les runes de vides trencades, de vides sense vida, de vides escombrades per la manca de sentit...
Però mai, res ni ningú, no ens podrà arrabassar aquell instant suprem de recolliment interior, encara que les circumstàncies externes siguin adverses fins el plor i el crit més angoixant i angoixós...
I llavors, només llavors... del fons del cor brollarà el gest d'ajuntar les mans... i ser lliures, ben lliures... per a trobar els camins reals d'unió de persona a persona... interiorment...
Camins suaus... i bells... i bons... i melodiosos... i bonics... preciosos... enmig del desordre selvàtic de fragments que, de tan desfigurats, no semblarien ni tan sols humans...
A mig camí - Del bloc "Pinzellades d'imaginació" |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada