dilluns, 29 de desembre de 2014

EN ELS HORRORS, LA VIDA ÉS BELLA

MOLT BONA NIT, DE PART DE LES DUES:

"La consciència del bé que hi ha hagut a la vida -fins i tot en la meva vida- no ha estat suplantada per totes aquestes altres coses, al contrari, esdevé, cada vegada més, part de mi mateixa... Vull estar entre els anomenats "horrors" i dir també que la vida és bella" (Etty Hillessum).

Demano llum per a tastar el pas de la bellesa i de la bonesa en la meva vida d'avui... I ja ho sabeu: en dono gràcies (jo a Déu)...

Tanco el ulls i repasso, com si d'una pel.lícula es tractés... el que he fet, el que he dit, com m'he relacionat... tot el que he rebut gratuïtament... I tot el que he donat sense esperar res a canvi... I en dono gràcies...

I ara... reconec les meves sortides de to, els tancaments de porta bruscos... I en demano perdó...

I el plor per la impotència... pels horrors que altres viuen, uns altres que em són tan propers i tan llunyans a la vegada...

Ahir pensava que ens podríem trobar a mig camí, però crec que anem prenent rutes diferents...

Serà que ha de ser així... oi?

Hi ha horrors que comporten menyspreus traduïts en tortures... assassinats...

Però també hi ha horrors que es tradueixen en pors a l'oblit... a no ser res per l'estimat, a la incomumicació radical...

Fina línea azul - Megumi Eto
I el desconsol, les llàgrimes i la desesperació en fonen en un vertígen emocional difícil de controlar...

Com ara... i aquí... 

Per això se'm fa quasi impossible, estimada Etty, dir amb tu que la vida és bella, enmig dels anomenats horrors de l'existència humana...

Encara que, ben pensat... si tu ho vas poder fer... per què jo no?

Potser avui... en aquest precís instant de l'espai i del temps... no puc...

Però demà... ho tornaré a intentar... No m'he de donar per vençuda... perquè no parteixo de zero... oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada