diumenge, 21 de desembre del 2014

PARAULES

II. INFANTESA

Potser no recordem les primeres paraules pronunciades quan apreníem l’art d’estimar. Quins seran els mots que trobarem en la primera pàgina de l’àlbum vermell que la nostra protagonista conserva en la seva ànima? Ho anirem descobrint a mida que avancem en el cicle de la vida.

“El dolor de morir és goig de néixer”. Altra vegada aquelles paraules enigmàtiques. Abans de morir, però, les etapes de la vida, inexorables, s’esdevenen per si mateixes… Com una mena de ritual iniciàtic que mai ningú no ha pogut defugir. Només en la ciència ficció, pensava.

Per això, en obrir sense presses l’àlbum de color vermell setinat guardat gelosament a l’armari secret del menjador i en la seva ànima de dona, és clar, irremeiablement romàntica, es tornà de nou a sorprendre per aquelles paraules encerclades, enigmàtiques, primers balbucejos d’una infantesa en part llunyana i en part propera, molt i molt propera...

No es tractava, però, d’una infantesa humana primigènia, no, sinó d’una infantesa en l’amor... Una mica com aquella espiritual de Santa Teresa de l’Infant Jesús... I és que l’amor és cosa de l’esperit. N’estava ben convençuda. 

Primera pàgina, primeres paraules... Havia llegit l’”Art d’estimar” d’Erich Fromm, com no. L’amor és un art... I ara era com si hagués trobat exactament la resposta a totes les seves desesperacions dels primers temps, quan no sentia correspost el seu sentiment. Quan maldava una i altra vegada per donar les primeres passes, per acaronar i besar en la seva imaginació l’estimat, el rei que tan aviat obria i tancava la porta de la seva cambra.

Mentalment, va anar repassant tots i cadascun dels mots: t’estimo, t’enyoro, ti voglio bene, mi manchi molto, I love you! Havia aprés a escriure’ls de mil i una maneres, a llegir-los i rellegir-los en veu alta, a mitja veu, xiuxiuejant... Havia aprés també a passar-los pel cor, en un moviment de sístole i diàstole curiós, ben curiós, propi de la seu de les decisions que polaritzen la vida de la persona.

Absorta en els seus pensaments, va resseguir encara amb el dit índex totes i cadascuna de les paraules que conformaven l’univers existencial de la infantesa amorosa... Sospirà, amb un gemec a mig gas, i es deixà anar lentament damunt l’àlbum obert de color setinat de l’armari secret del menjador.

Fluir - Yasmina Capó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada