dimecres, 24 de desembre del 2014

UN FRAGMENT DE TU EN NOSALTRES

L'ETTY I LA M. PILAR US DESITGEM 
MOLT BONA NIT DE NADAL AMB UN PREGÀRIA:

“Corren temps dolents, Déu meu. Aquesta nit... estava desvetllada, amb els ulls ardents en l'obscuritat, i veia imatges de sofriment humà. Déu, et prometo una cosa: no faré que les meves preocupacions de futur pesin com un llast en el dia d'avui, encara que per això necessiti una certa pràctica… T'ajudaré, Déu meu, perquè no m'abandonis, però no puc assegurar-te res per endavant. Només hi ha una cosa cada més evident per a mi: que tu no pots ajudar-nos, que t'hem d'ajudar, i així ens ajudarem a nosaltres mateixos. És l'únic que té importància en aquests temps, Déu: salvar un fragment de tu en nosaltres. Potser així puguem fer alguna cosa per a ressuscitar-te en els cors desolats de la gent. Sí, Senyor meu, sembla ser que tampoc tu no pots canviar massa les circumstàncies; al cap i a la fi pertanyen a aquesta vida…I amb cada batec del cor tinc més clar que tu no ens pots ajudar, sinó que hem de ser nosaltres els qui t'ajudem a tu i que hem de defensar fins al final el lloc que ocupes en el nostre interior... Mantindré en el futur proper moltes converses amb tu i d'aquesta manera impediré que fugis de mi. Tu també viuràs pobres temps en mi, Senyor, en els quals no estaràs alimentat per la meva confiança. Però, creu-me, seguiré treballant per tu i et seré fidel i no et faré fora del meu interior“ (12 de juliol de 1942). 

Em quedo senzillament amb aquestes paraules: salvar un fragment de tu en nosaltres...

Encara que anem tant a les palpentes...

Acostar-me al pessebre per a defensar fins a la fi el lloc que ocupes en el meu interior...

A vegades... hi poso tants trastos dintre de mi que quedes tan relegat... Perdona'm...

Vas néixer pobre, i pobre, molt pobre et guardo en el meu cor...

Des de la meva indigència radical i el meu crit que suplica sortir de la nit obscura en la qual em trobo...

Desitjo per a mi i per a tots vosaltres un sant Nadal... 

Torna néixer en el meu cor i en el dels meus amics...

Perquè no vull de cap de les maneres que fugis de mi...

T'estimo!
Colors - M. Martínez Rodrigo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada