dijous, 18 de desembre de 2014

UN PARELL DE PARAULES

MOLT BONA NIT, AMICS, DE PART DE LES DUES...


"I així, cadascú, cerca una casa, un lloc on refugiar-se. Jo busco sempre un parell de paraules" (Etty Hillessum).

L'aixopluc és quelcom quasi vital per a nosaltres... El nostre lloc en el món... a més d'un punt geogràfic del planeta terra és una casa... un pis... que, a còpia d'humanitzar-lo... es converteix en llar... 

N'hi ha que trien el carrer, el trien o bé... és el seu recinte públic on ajeure's al vespre... i tapar-se si tenen amb què... i prendre un plat calent, si alguna ànima caritativa, que sempre n'hi ha, els hi ofereix manta i caldo...

I la casa... el pis... l'habitació llogada... el carrer... és el nostre refugi, el nostre espai vital inalienable... petit... gran... el nostre, al cap i a la fi...

I ara, aixequem la mirada més enllà o... més endins, com preferiu... I tots, també tu i també jo... tenim els nostres refugis de "guerra" particulars... I aquí sí que no s'hi valen mides o floritures...

I el meu s'assembla, un cop més al de la meva amiga de l'ànima... Un parell de paraules...

Tibades, a voltes, dolces, tan de bo... cruels, fins i tot... enamorades, molts cops, darrerament, sobretot... expressives dels meus anhels mes profunds compartits amb vosaltres lectors de primera, de segona o de tercera hora, no importa, aquí no...

I aquestes meves paraules configuren un univers existencial que és meu i és vostre. I teu, també, el més bell de tots els homes...

Aquestes darreres, manllevades d'un salm, i amb les que m'acomiado avui... robades a plena llum del dia a un dels llibres més expressivament eròtics de la literatura universal. Algun altre cop ja us l'he citat: el Càntic dels Càntics...

I com que jo, avui, ara i aquí les sento com les parets i la teulada i l'habitació de noces del meu refugi vital, encara que realment em trobi solitària, en un casalot una mica fred de Castella, us les comparteixo sense cap pretensió, amb senzillesa i serenitat... 

"El rei m'introdueix 
Parella en ocre besant-se sobre fons obscur
Joan Pascual Roca
a les seves estances:
«Amb tu fruirem 
i farem festa.»
Assaborim més 
que el vi 
les teves carícies!
Amb raó s'enamoren 
de tu!
Mentre el rei és 
a la seva cambra,
el meu nard exhala 
el seu perfum.
El meu estimat 
és per a mi 
un saquet de mirra,
s'adorm entre els meus pits."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada