FORCES INSUFICIENTS

AMB LES NOSTRES POBRES PARAULES ESCRITES US DIEM BONA NIT:

"Una cosa és segura: no podré mai escriure les coses com la vida les ha escrites per a mi, en caracters vivents. Ho he llegit tot, amb els meus propis ulls i amb tots els meus sentits, però no ho sabré mai explicar de la mateixa manera. Podria desesperar-me per això, si no hagués après que hem d'acceptar les nostres forces insuficients, però amb aquestes forces hem realment de treballar" (Etty Hillessum).

En la mesura que usem les paraules i les fixem en un text escrit... limitem la vida d'allò que expressem...

Però nosaltres som així, jo sóc així... limitada... fràgil... tan trencadissa a voltes...

Com les meves paraules de cada dia, de cada nit, de cada moment... incoherents... deslligades... incompletes... d'aquí els punts suspensius que hi afegeixo sempre...

No puc dir que ho hagi llegit TOT, o sentit TOT o... potser sí... que he llegit i i sentit TOT el que concerneix el meu món petit, raquític... un escriptori... un ordinador... 

I jo mateixa formo part d'aquest TOT i en la mesura que em defineixo... em caracteritzo... perdo la vivacitat que la vida m'ha regalat...

És llavors que em reconec una i altra vegada mancada de forces i és llavors també que prenc consciència del que sóc... i no del que voldria ser... del que tinc... i no del que voldria tenir... 

De tota manera, així com sóc... com escric... i com sento... amb aquestes forces insuficients... així realment he de treballar...

Doncs som-hi que el present i el futur encara és a les nostres mans...

Druida - Manel Boix