divendres, 2 de gener del 2015

REALITATS I REALITAT

BONA NIT DE PART DE DUES IDEALISTES 
QUE APROFITEN L'OCASIÓ PER A DESITJAR-VOS 
UN BON ANY:

"Molts pensen avui en dia que la vida està arribant a la seva fi i que tot s'està ensorrant. Després de molt de temps es veurà, potser, que hi hagut també un començament. Però potser jo no estic tocant de peus a terra, sóc una idealista? M'és igual, cal també que hi hagi persones com jo, les meves realitats de fet són diferents d'aquella que la majoria de la gent denomina "realitat", però també són realitat" (Etty Hillessum).

Sóc idealista-romàntica... Vaja còctel molotov, no?

Tinc un amic que diu que em donaré de nassos... Doncs m'hi donaré...

Però no per això deixaré que la "crua" realitat s'imposi com a l'única realitat...

No toco de peus a terra? Segurament no... I tinc edat per a tocar-hi? De sobres... pensaríeu si us la digués...

Però em resisteixo a deixar de bastir el que veig, el que sento, el que espero, el que estimo del color de l'esperança...

Tot i que el que senti, o el que vegi tingui un altre color menys... atractiu...

Diuen que la son no es recupera... I els petons, les carícies i les abraçades que no has donat fins ara... es recuperen?

Tinc tantes abraçades per dibuixar... i tantes carícies per resseguir i tants petons per fer esclatar... que no sé si viuré els anys suficients per a dibuixar-les, resseguir-les i fer-los esclatar...

Ho veus com no toques de peus a terra...

One day after rain - Anna Dart
Convinc amb la meva amiga que tant se me'n dóna... perquè allò que desitjo i anhelo amb tota la intensitat de la qual és capaç el meu pensament, el meu cor i la meva passió... també forma part de la realitat...

I res ni ningú me la podrà prendre... N'estic convençuda!

I quan em vaig llençar a l'aventura d'estimar-te així... ja t'ho vaig advertir... si començo a besar-te no sé si mai més podré parar!

Brutal i tendre alhora, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada