SIGUES HUMIL I SENZILLA

SENZILLAMENT, EL NOSTRE MÉS CORDIAL BONA NIT:

"... trobar i aconseguir realment la simplicitat en la teva vida i en tot allò que t'envolta. De veritat: sigues humil i senzilla, espera, resta oberta, deixa créixer... I també has de tenir la confiança que un dia tot es fondrà en una gran síntesi i creure que estàs construint quelcom" (Etty Hillessum).

Voldria ser així... senzilla, humil... descomplicada...

Voldria desterrar ben lluny l'autosuficiència... la vanaglòria... 

No voldria mirar mai, ningú... per damunt de l'espatlla...

No voldria que mai de la vida sortissin de la meva boca paraules feridores... sinó constructives... dites sempre en el moment oportú i amb la intenció de fer el bé...

Voldria... no voldria... voldria... no voldria... així es debat la meva vida... entre el que m'agradaria fer i dir i sentir i... i el que allunyaria de mi... les paraules lletges, els ulls jutges, el rostre rígid... 

Donaria el que fos per obrir-me del tot i per sempre... tan necessari per a aconseguir la veritable comunió...

Comunió... de paraules... de cossos... de llengües... d'abraçades... de sexes...

Ens hem de moldejar, d'aixafar, frec a frec, sense por, amb un respecte escrupolós... reverencial... per l'altre diferent... això sí, això sempre...

Fins a triturar el que som, el que tenim i el que sentim i el que volem ser i tenir i sentir per a fondre'ns en una gran síntesi...

Selecció d'aquarel.les de flors
del bloc Artimañas

Una síntesi que donarà lloc a quelcom nou i diferent... una nova dignitat humana que no serà fruit de reconeixements públics... ja no...

Serà fruit d'un amor autèntic, marcat per la prova... pel sofriment... 

La meva vida, la teva... la nostra... és una mena de carrera d'obstacles... 

Tant de bo puguem dir amb fermesa: i... acabada la cursa... em mantinc fidel...

Aposto per tu, rei del càntic, i no vull perdre l'aposta perquè de tot plegat... naixerà nova vida, n'estic convençuda!