SOM TAN FRÀGILS...

DES DE LA NOSTRA FRAGILITAT 

US DESITGEM MOLT BONA NIT:

"L'home és un ésser tan fràgil" (Etty Hillessum).

L'home... i la dona... som fràgils... de manera diversa... però fràgils al cap i a la fi...

L'home no plora... no està ben vist... li fa vergonya plorar... no vol que el confonguin el gènere, segons com...

La dona plora... ploro... i darrerament força... m'ajuda a baixar la tensió...

A vegades em descobreixo com a punt de trencar-me... d'esmicolar-me de tanta fragilitat...

Voldria penjar-me el cartell: es trenca...

L'home revesteix la fragilitat d'indiferència... de... aquí no passa res... i sí passa... i tant...

La consciència de la pròpia indigència... per a mi de la referència a un Tu que m'ha creat... ens fa humans... propers...

La consciència de la pròpia misèria ens fa miserables, no en un sentit negatiu... de menyspreu... no...

Ens fa tastar l'humus del qual tots estem fets... de terra... de pols... de brutícia...

I també... d'amor entranyable... de tendresa immensa...

Figures - Joan M. Roca Fuster

Som éssers fràgils necessitats de la referència a un tu humà, real, tangible... que ens fa prendre consciència de la fragilitat compartida amb l'altre...

Un altre amb nom... amb història... amb anhels i fracassos... amb infinites ganes d'estimar i ser estimat...

No som autosuficients... no hem de ser prepotents... és inútil... és una fal.lacia...

Tu... i jo... ho sabem, oi? Ara sí que els nostres móns poden començar a trobar-se...