dijous, 19 de febrer de 2015

AMOR DE PREDILECCIÓ

AVUI... BONA TARDA 
DE PART DE L'ETTY I DE LA M. PILAR:

"Ja no estic enfadada amb ell, l'estimo amb predilecció... Aquesta nit, ja al llit, m'he dit de sobte: hauria de donar gràcies a Déu per donar-me uns sentiments tan intensos i apassionats, i per haver portat a la meva vida un home capaç de respondre a tots aquests sentiments, fins i tot quan ha deixat de posar les seves mans damunt meu durant diverses setmanes... M'havia dit a mi mateixa que l'odiaria fins que s'hagués restablert l'equilibri entre cos i ànima en la nostra relació. Ahir tots els meus sentiments cap a ell eren ben confusos, i pensava que sempre romandrien així. Però ara el sento ben a prop meu i l'estimo sense el més mínim sentiment de confusió..." (Etty Hillessum)

Amor de predilecció? Serà una nova forma d'amor? Un sentiment que apunta al "más difícil todavía"?

No sé massa què dir... però m'agrada... voldria estimar així a algú, amb predilecció... Perquè sí, perquè vull, perquè sóc fràgil i el meu cor es polaritza cap a l'ésser estimat que m'apareix evident, únic. "És ell". Crec que serien les dues paraules més encertades per a expressar-ho... 

Per formació m'han transmés que aquesta és la manera d'estimar del Déu personal dels jueus i dels cristians... Pot ser això transportable a la relació entre un home i una dona? Suposo que sí, per a la meva amiga, sí... Estima Julius Spier, el seu terapeuta molt més gran que ella, amb una amor de predilecció...

Un amor que, a voltes, es manifesta fins i tot sense el contacte físic suprem de la compenetració sexual? Sembla que sí, pel que deixa entreveure en el seu "Diari".

I, a més de la predilecció, l'estima sense el més mínim sentiment de confusió... És com si hagués focalitzat perfectament el zoom de la seva mirada exterior i interior. I ell, l'amor de la seva ànima, s'hagués fet diàfan, radiant... 

Permeteu-me un cop més que acabi amb un fragment del meu llibre bíblic preferit comú a les tradicions religioses d'ambdues, el Càntic dels Càntics. Perquè així de ben enfocat tenia el zoom l'estimada a l'hora de descriure l'amant:

El meu estimat és blanc i rogenc,
es distingeix entre deu mil.
El seu cap és or finíssim;
els seus rulls, tanys de palmera,
negres com el corb.
Els seus ulls són coloms
al costat dels rierols,
es banyen amb llet
i reposen a la vorada.
Les seves galtes són un erol de bàlsam,
arquetes de perfum.
Els seus llavis són lliris
que regalimen mirra.
Els seus braços són cilindres d'or
ornats amb gemmes de Tarsis,
el seu ventre és vori treballat
recobert de lapislàtzuli.
Les seves cames són columnes d'alabastre
assentades sobre sòcols d'or fi.
És esvelt com el Líban,
majestuós com el cedre.
La seva boca és dolça.
Tot ell és una delícia.
Així és el meu estimat,
així és el meu amor,
filles de Jerusalem!

A mig camí - "Pinzellades d'imaginació"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada