L'HABITACIÓ DEL SECRET

AVUI BON DIA PLE DE LLUM I SERENOR. 

JA HO SABEU, DE PART DE LES DUES:

"Sempre hi ha una habitació silenciosa en qualsevol racó del nostre ésser..." (Etty Hillessum)

Una habitació silenciosa no vol dir buida, ni vol dir aburrida, ni vol dir negativitat, ans al contrari...

Convé que tinguem aquest petit o gran espai en el nostre interior per a rumiar i assimilar i gaudir astoradament de la bellesa que dia a dia se'ns regala sense ser-ne ni tan sols mereixedors...

Silenci per a pregar, per a fer memòria agraïda i també per a fer dol de comiats, d'actituds que no entenem, dels nostres morts més estimats, també... és clar...

Silenci per a estimar amb una intensitat que potser ens fa xisclar per fora i ens fa aprofundir per dins... sobre què? doncs... sobre l'amor que es vessa una i altra vegada... sobre la bellesa d'una vida que créiem ja arribada al cim per a declinar...

I resulta que no, que encara no, que teníem una sorpresa increïble preparada... feta evidència en una estació de tren... molt freqüentada... feta evidència en el bar de la cantonada... feta evidència en un carrer amb nom de general... Qui ho havia de dir...

Precisament les famílies jueves, abans i en temps de Jesús, no sé si ara, tenien a les cases l'habitació del secret... del silenci discret del plaer... del moviment compenetrant dels cossos... Era el refugi dels pares... Preciós!

I aquesta estança externa... ara i aquí... la tinc també a dins. A voltes m'hi refugio per a recordar, agrair i projectar...

Em permet respirar a fons... somriure per dins... quan... entre la multitud que va i ve... sóc capaç d'emprendre el viatge interior, despullada completament... 

I arribar fins a la porta de la cambra... per a passar suament els dits pel forrellad de la porta i obrir-la i treure el cap i submergir-me tota jo en el simple desig de ser amb ell per a poder repetir una i altra vegada... fluixet, molt fluixet... que "jo sóc del meu estimat i el meu estimat és tot meu".

Habitació matrimoni- Bloc "Dibuix d'interiors"