BONA TARDA DE PART DE L'ETTY I LA M. PILAR:
"Has de seguir els camins que la vida dibuixa davant teu, en aquest moment, les difícils vies d'aquest tros de la història en les quals avui ens retrobem per a viure" (Etty Hillessum).
Ara mateix la vida em dibuixa camins difícils, molt difícils. Camins que no tinc ganes de fer. Camins que se'm fan feixucs, quasi impossibles...
Malgrat tot, els he de seguir, o resseguir, ni que sigui amb la punta dels dits. Mentre un mal de panxa crònic em passa factura i les llàgrimes reapareixen per enèsima vegada...
Estic de dol, d'un dol profund... Em resisteixo a perdre el contacte... Em resisteixo a fer cas de la ment i no del cor... Tot i que si ho penso fredament és el millor. Això diuen i... m'ho he de creure.
Si tu, amiga de l'ànima en contínua recerca de tu mateixa, vas poder deixar l'amor de la teva vida i voluntàriament vas marxar al camp de concentració a compartir el destí comú del teu poble, jo hauria de poder fer el mateix per a compartir el destí de la meva comunitat...
I encara no sé què faré, encara no ho sé. Tot just m'estic acomiadant i ja tinc ganes del retrobament. I em venen, altra vegada, com una cantarella, les paraules sàvies del salm:
"No hi ha bàlsam capaç d'amorosir la ferida incurable del meu cor".
I el dol es fa paraula i sentiment i ràbia i melangia. Com aquest dia gris de primavera que encara malda per a parir-se després del dolor de morir de l'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada