Bona nit. Avui m'acomiado amb un salm de confiança. Molt bonic. L'Etty segut que l'havia resat en diverses ocasions, com a bona filla del poble jueu.
Voldria que també us ajudés a vosaltres, especialment si esteu desanimats o abatuts. Diu així:
El meu cor no és ambiciós, Senyor.
No són altius els meus ulls.
Visc sense pretensions de grandeses
O de coses massa altes per a mi.
I jo afegeixo: Voldria sentir-me estimada com sóc, pel meu nom, amb una força arrabassadora que em fes sentir única. I ja sé que Déu m'estima així. Però això no treu que desitgi que algú amb un nom únic per a mi també m'estimi d'aquesta manera.
En fi... Toca desprendre's i posar la mirada en aquell que va donar la vida per mi per a morir i ressuscitar amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada