NAIXERAN PARAULES

BONA TARDA DE PRIMAVERA, AMICS. JA HO SABEU, DE PART DE LES DUES: 

"Algun dia trobaré les meves paraules o, més aviat, les meves paraules potser algun dia em trobaran; un dia trobaré les paraules que alliberaran la meva experiència. No aconsegueixo escriure, però certament puc viure. I un dia, d'aquesta meva vida real també naixeran les paraules" (Etty Hillessum).

Puc viure, i tant... Pensava que em moriria, però no... Sóc aquí esperant que les paraules aconsegueixin alliberar la meva experiència: una barreja de joia pels bons moments... de tristesa pels dolents... de ràbia pels impossibles...  

I així, com sóc, ignorant de moltes coses... Atontada per moltes d'altres... Ingènua... Una mica esmaperduda i... eternament somniadora... espero que siguin les paraules les que em vinguin a trobar a mi...

No, ara no faré com quan era petita i, després d'un cap de setmana fora de la llar... corria fins a la bústia del pis per a tafanejar si havia arribat una herència de no sé qui i de no sé on... No.

M'he fet gran... I aquests dies sento per moments que molt gran... És com si la vida, en aquest temps i aquest espai que se'm regala, s'hagués actualitzat a marxes forçades amb l'objectiu? Encara el desconec. 

Només sé que, en un cert sentit, les paraules del salm que tants cop he resat... "A la meitat de la vida me n'he d'anar... Em veig privada dels anys que em quedaven..." preguessin en aquest avui un significat rellevant.

Me n'he d'anar? On? Quan? Amb qui? Per què?

I així d'existencial em trobo, compartint també amb la meva amiga de l'ànima, l'Etty, una existència incerta. Almenys des de fa un temps.

Per això espero que els mots em vinguin a trobar, regenerin les meves expressions i, com una nova creació, d'aquesta vida real naixeran altres paraules que desitjo també compartir amb vosaltres.

Serà que la primavera inspira?