TROBADES QUE SÓN COMIATS

Vaig escriure fa un mes...

AVUI TOCA BONA NIT ESPECIAL. 

AMB TOT EL NOSTRE DESINTERÈS!

"Potser va ser aquest el moment en el qual ahir va tenir lloc un gran canvi en nosaltres…Hem entrat en una nova realitat en la qual tot té altres colors i altres accents… Cada trobada és també un comiat…L'estimo amb tot el desinterès que he arribat a descobrir en mi mateixa, i no vull transmetre-li el més mínim pes dels meus temors i desitjos. Fins i tot renunciaré al desig de poder quedar-me amb ell fins l'últim instant". (Etty Hillessum, Diari, 6 de juliol de 1942)

Tots hem viscut situacions d'aquest tipus... trobades que són comiats... perquè a la vida dir hola va associat a un posterior adéu... tard o d'hora...

Davant d'un malalt terminal o d'algú que senzillament ha arribat al final de la vida... ens hem trobat i ens hem acomiadat gairebé en el mateix moment...

O també quan vivim moments d'una passió i d'una intensitat arrabassadora que intuïm, però, que un dia o altre... es fondran en la memòria dels seus protagonistes...

Però... i si el marc és aquest que ens dibuixa l'Etty? El d'un amor que ha arribat a una donació tal que no pot sinó vessar-se sempre i en tot... I fins, potser, renunciant a concretar-se en la materialitat d'un temps i un espai determinats...

Jo no em veig en cor de renunciar al desig de quedar-me amb ell fins l'últim instant... De fet m'agradaria acompanyar-lo sempre, de tenir-lo tot, d'arribar fins a la fi...

Però... chi lo sà! Jo penso així i ell... vés a saber... Perquè som diferents, per sort, i per això complementaris... i lliures i...

El que sí no voldria és transmetre-li les meves pors que, a voltes, es tradueixen en rabietes... que semblen d'opereta, però no ho són...

Són senzillament crits d'una absència que em desespera i m'estremeix... Serà el preludi del que ens espera?

Potser sí que llavors he de començar a viure cada trobada com un comiat...

Adiós a mi infancia - Lucrecia López Peña