AVUI BONA TARDA PERQUÈ DESPRÉS NO PODRÍEM...
Seguint amb la poesia, us proposem en aquesta tarda xafogosa una que canta l'amor i la vida... O, més aviat, que ens parla d'un amor que dóna vida...
I encara que a vegades les circumstàncies semblen indicar el contrari... Perquè l'amor dóna mals de cap i enyorances i certes recances...
És cert, però, que dóna sentit a la vida i ens fa sortir de nosaltres mateixos i... L'amor és donar i donar-se...
Amb el savi hauré de dir que hi ha un temps per estimar... I amb l'Etty... Ja ho sabeu... Que la vida és bella, anzi, bellissima (en italià, m'encanta!)
Però prou de paraules inútils i deixem que la veu del poeta Miquel Martí i Pol sobre l'amor ressoni en el nostre interior.
Regalet de primavera xardorosa per a tots vosaltres, amics.
"Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada