dimecres, 13 de maig del 2015

DÓNA'M LA MÀ

EL SAVI DESCANSA JA… 
DE PART SEVA I DE L’APRENENTA DE LA VIDA 
US DESITGEM UN ALTRE BONA NIT POÈTIC

Avui ho fem tot evocant Joan-Salvat Papasseit:

Dóna’m la mà…

En vaig tenir experiència fa molt poquet… 
I, ben curta, per cert… 
I no a la vora del mar...
però això és el de menys…

Perquè el batec encara em resta 
quan la memòria l’evoca…
Tot i que no tinc la mida de totes les coses 
perquè ja no ens diem que ens seguim amant…

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant, 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyanes i les de la sorra 
prendran un aire fidel i discret, 
no ens miraran; 
miraran noves rutes 
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera ta galta 
sobre el meu pit, i no temis ningú. 
I les palmeres ens donaran ombra. 
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara, 
a l'amor, tota cosa prop del mar: 
i jo, aleshores, besaré ta galta; 
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant; 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant.

(L'irradiador del port i les gavines)

Deux barques - Philippe Vandenberghe

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada