EL SAVI DESCANSA JA…
DE PART SEVA I DE L’APRENENTA DE LA VIDA
US DESITGEM UN ALTRE BONA NIT POÈTIC
Avui ho fem tot evocant Joan-Salvat Papasseit:
Dóna’m la mà…
En vaig tenir experiència fa molt poquet…
I, ben curta, per cert…
I no a la vora del mar...
però això és el de menys…
Perquè el batec encara em resta
quan la memòria l’evoca…
Tot i que no tinc la mida de totes les coses
perquè ja no ens diem que ens seguim amant…
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyanes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
(L'irradiador del port i les gavines)
Deux barques - Philippe Vandenberghe |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada