NO EM PREGUNTIS

BONA NIT, AMICS, 

DE PART DEL SAVI I DE L'APRENENTA DE LA VIDA

El poema que us proposo avui té prop de 70 anys... Sembla mentida... És curiós... Traspua la mateixa frescor que quan la seva autora, Rosa Leveroni, el va escriure.

Potser perquè canta una experiència universal, de tots els temps i de tots els espais: "No em preguntis, amor, per què t'estimo..." Per pura gratuïtat. No hi ha més raons...

I això em fa pensar en la noia de la qual he manllevat el nom, l'Etty, quan diu: "No hi ha cap vincle causal entre la conducta de les persones i l'amor que sentim per elles".

Per això us deixo també en préstec el que em va inspirar fa pocs mesos el seu pensament: Sutura d'amor.  

Per cert, els versos que més m'agraden són el darrers: respires dintre del meu respir... Jo diria: bategues dintre el meu batec...

No em preguntis, amor, per què t'estimo,

si no trobo raons. Però podria

dir-te del rossinyol la meravella

ni el batec de la sang, ni la segura

dolcesa de l'arrel dins de la terra,

ni aquest plorar suau de les estrelles?

És que sabries, cert, l'ardent misteri

d'unes ales signant l'atzur en calma,

o el fluir de la font, o de la branca

aquest respir beat quan l'aire passa?...

No em preguntis, amor, per què t'estimo,

si et tenia dins meu i ni sabria

ja veure't com a tu, perquè respires

dintre del meu respir, si dels meus somnis

ets l'únic somni viu que no podria

arrabassar la Mort...

"Els amants" - Escuela de Rajasthán (India), segle XIX.