TEMPS D'ABRAÇAR I TEMPS D'ESTAR-SE'N

BONA NIT CORDIAL US DIEM 

EL SAVI I L'APRENENTA DE LA VIDA:

"... un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n."

(Coh 3, 5b)

Abraçar... abraçades... intenses... delicades... Sentir-te abraçada és una sensació ben peculiar...

Hi ha abraçades familiars, fraternals... De cortesia, és clar...

Poden significar protecció... joia... estimació... acollida... Em quedo amb l'acollida càlida de qui t'espera amb una certa emoció per a demostrar-te quant i com t'estima... Després d'una jornada intensa de treball, de neguit, d'angoixa, potser... de cansament...

També poden expressar aixopluc, recer per al pobre... No cal que sigui indigent de coses, de béns, de diners... Sinó pobre, precisament, de gestos autèntics, d'afecte sentit, de companyia franca... tan necessària...

Un temps d'abraçar...

I també, diu el savi, que hi ha un temps d'estar-se'n, de les abraçades... De prescindir-ne... Perquè la distància física es va fent crònica, potser...

I quan t'han abraçat intensament, encara que sigui en poques ocasions... les enyores tant. Oi que sí? L'aprenenta de la vida, sí.

Sempre, però, hi poden haver abraçades virtuals... Per què no? O, més aviat, abraçades recordades, en forma de memorial... Com que sóc cristiana, això no em costa tant de copsar...

Fer memorial d'una abraçada tendre no és exactament el mateix que tenir el contacte físic amb l'altre que t'abraça, però és fer present ara i aquí l'abraçada d'ahir i esperar, ni que sigui "escatològicament" l'abraçada de demà...

Diuen que qui no es conforma és perquè no vol...

Un temps d'abraçar... i un temps d'estar-se'n... El meu temps... El nostre...

M'acomiado, de tota manera, amb un "ti abraccio" esplèndid. Entre dos àngels, això sí. Per a tots vosaltres. Us el dedico.

Ángeles abrazados - Javier Navarta