MOLT BONA NIT DE PART MEVA
I DEL SAVI QUE M'INSPIRA:
Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d'enrunar
i un temps de construir. (Coh 3, 3)
Matar... què fort! Guarir... Tan de bo! Enrunar... Per a què? Construir... Sobre roca!
No voldria matar res ni ningú, és clar... Tot i que a vegades donaria el que fos per a fer desaparèixer allò que no em deixa viure en plenitud... El dolor de morir és goig de néixer...
Voldria ser bàlsam... per a curar tantes ferides... I més aviat em dedico a obrir-ne de noves... I no encerto ni una...
Jo sí que necessitaria ser guarida... Ara mateix d'aquest enyorament tan fort... El trobo tant a faltar... Demà farà dos mesos que no ens veiem i una setmana que no li sento la veu i...
He de dinamitar l'edifici de la meva vida per a refer-la completament de nou? Aprofitaré el que quedi de les runes per a aixecar altra vegada la construcció? Amb quins fonaments, quins amidaments... Els plànols...
Tot plegat em porta a recordar-me del "rincón" de l'estança, del "papel" d'un tastet o del "cajón", que per a mi és armari.
Sí, són "aquellas pequeñas cosas" d'un temps que només és meu i que, per a mi, és únic:
Uno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
vendió boleto
de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,
en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón
te acechan detrás
de la puerta.
Te tienen tan
a su merced
como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando
nadie nos ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada