dijous, 7 de maig del 2015

TEMPS DE PEDRES TIRADES I APLEGADES

BONA NIT DE PART DEL SAVI I DE L'APRENENTA 
AMB UNES PARAULES ENIGMÀTIQUES:

"Un temps de tirar pedres
i un temps d'aplegar-ne..."
(Coh 3, 5a)

Què voldrà dir tirar pedres? Diem d'algú o de nosaltres mateixes que a vegades tirem pedres contra la pròpia teulada. Quedem en evidència... I a mi, això, darrerament, em passa molt sovint, massa...

"Tirar la pedra i amagar la mà" és una altra d'aquestes expressions populars que no deixa massa bé a qui la posa en pràctica. No puc dir que n'estigui exempta, segur que no. I en demano perdó de tot cor.

També, sobretot els nois, els he vist tirar pedres perquè facin ones concèntriques en un llac per no sé quin efecte. I, com no, la típica acció de mal gust de tirar pedres amb la tota la gravetat física de les mateixes per a destrossar coses o, el que és pitjor, fer mal a les persones.

I potser encara és més enigmàtic la cosa d'aplegar pedres.... Què voldrà dir? Si són precioses... encara... o d'aquelles boniques, de riu, o que brillen de manera fascinant...

Ja us podeu imaginar que jo en faré una lectura psicodèlica, d'allò més lliure...

Hi ha un moment per a cada cosa. I ara és temps de llançar pedres, càrregues de la vida... de la història personal que ens destrossen, no l'esquena, sinó l'ànima, perquè són d'una profunditat en el mal causat... incalculable... 

És l'hora de buidar, ni que sigui una mica, la motxilla per a poder seguir el nostre camí una mica més descansats... Quines són les meves pedres... les meves càrregues...? O potser són rocs que, a més de pesar, de tan lletjos... espanten a qui se m'acosta...

Hi ha un moment per a cada cosa. I ara també pot ser temps no de collir roses, què boniques, sinó pedres... O pedra, una que sigui de gran valor, exclusiva, única... Que tingui un nom propi... 

Una pedra que sigui tresor i que, alhora, no pesi tant... Que la pugui dur amb elegància, amb delicadesa... I que si és dolorosa... ho sigui una mica, només...

I ara que hi penso... I si la pedra és signe de la vida... Perquè com diu la ranxera:



Una piedra 
en el camino 
me enseñó 
que mi destino 
era rodar y rodar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada