TEMPS DE PLANTAR I TEMPS DE COLLIR

EL SAVI I LA QUE APROFITA LES SEVES PARAULES... 

US DIEM MOLT BONA NIT:

"... un temps de plantar

i un temps de collir." (Coh 3, 2b)

No sé pas si sabria distingir el temps en el qual em trobo: si de plantar o de collir...

De collites, darrerament, no vaig gaire fina, així és que em quedo amb el temps de plantar...

I quines llavors? Perquè és clar em fa l'efecte que no acabo de triar-les bé... O seran els terrenys els que no són encertats?

Volia plantar la llavor d'un amor del TOT, SEMPRE i PER SEMPRE... I no ho he fet gaire bé, crec...

Volia plantar il.lusions d'una vida diferent i... crec que em toca treballar de valent per aconseguir-les...

Volia, volia... Sembla el llibre de les lamentacions, i aquest és d'un altre savi o sàvia. I ara no toca...

Sembla que m'hagi plantat al banc del "si no fos", de l'eterna queixa i de la no menys eterna recança...

Ei, som-hi, que sempre podem anar donant passos. I quedar-nos al costat de la persona estimada, molt i molt a prop. Sempre que ella ho vulgui, oi? Això sí.

HO VOLS?

I segurament, llavors, serà temps de plantar i de collir.

Avui us deixo amb la tornada de l'Stand by me", en homenatge pòstum al seu autor:

And darling, darling stand by me 

Oh, stand by me 

Stand by me, stand by me, stand by me.