Em va deixar marxar... Amb sentència de tribunal unipersonal inapel.lable...
Això sí, com sempre, va exclamar: "Compte amb les escales..." Quan ell m'acabava de tirar al buit d'un terrible forat...
I encara rodolo i rodolo.. I no ho he paït... I em costa fer el dol...
Però me'n sortiré, oi?
Bona nit!
(continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada