Aquesta nit m'acomiado amb un poema d'amor,
de bales, de vent, d'ulls...
"Desglaç" de Maria Mercè Marçal.
L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor
sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
 |
| Amapolas - Elena Rubert |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada