"L'ordre de prioritats de la meva vida ha canviat una mica. "Abans" preferia començar en dejú amb Dostoievski o Hegel, i en algun moment perdut i nerviós sargia un mitjó, si realment no em quedava una altra opció. Ara començo el dia, en el sentit més literal de la paraula, pels mitjons i pujo a poc a poc fins al cim, on em trobo novament amb poetes i filòsofs..." (Diari, 16 de març de 1941)
Ja ho veieu, carissimi, aquesta és la meva amiga. La vaig descobrir fa un parell d'anys, buscant material per a preparar un curs sobre la fe dels sants. Sí, sí, heu llegit bé. I això com es menja? Etty Hillessum santa? I tu donant classes sobre els sants???
No us avorriré amb detalls inútils... Només us diré que me l'estimo molt i que tot i que per alguns l'Etty seria de tot, menys santa, per a mi i per a molts d'altres, es tracta d'una dona excepcional d'una rabiosa actualitat que anima la meva existència...
I encara ella sabia sargir mitjons... Jo a dures penes... Però també vaig aprenent això de baixar dels cims conceptuals per a tocar de peus a terra, per dir-ho finament...
I sóc conscient que divulgar els pensaments d'una dona jueva, un xic bipolar, Intel·ligentíssima, amb molts amants alhora i amb un amor boig fins al l'extrem, descobert cap al final de la seva vida, va morir a Auschwitz als 29 anys, per les nostres latituds ni està de moda, ni és políticament correcte, ans al contrari, desmunta els tòpics de l'establishment imperant. Però és que si ho fos ja no seria ella, ni jo seria jo... així és que pazienza.
Ecco, doncs… La seva màxima… l’he repetit mil vegades… “la vida és bella, en qualsevol cas”.
I ja sé que el vídeo que acompanya aquesta mena de carta de presentació és repe, però m’és igual. M’encanta i reflecteix un xic d’aquesta bonesa i bellesa que semblen impossibles.
Sóc aquí (La vida és bella)
