RESTITUIR A LA VIDA

"Aprenem a conèixer les persones per a conèixer millor la vida, però després les hem de deixar lliures altra vegada per a restituir-les a la vida, encara que això ens pugui semblar difícil" (Etty Hillessum).

I tant que ho és de difícil... Més del que sembla, això de deixar lliures les persones...

Sobretot si tenim la mania possessiva. Va, personalitzo... Si tinc l'obsessió compulsiva de fer-les meves i a la meva imatge i semblança. Casi nada!

Ja és important, ja ser-ne conscient. Ho sé, però no és suficient... Em costa tant deixar lliure l'altre, tant... És com si m'arranquessin l'ànima... No sé... És una sensació fatal... 

Ma una volta e una altra succede... Allora, cosa faccio? 

N'aprendré algun dia a ser lliure i a deixar lliures els qui m'estimo? Espero que sí, almenys una miqueta. I en el pot petit hi ha bona confitura, no? 

Vinga, en positiu... Cada home, cada dona que trobo en el camí de la meva existència em fa experimentar un dels colors, dels perfums, dels gustos d'aquesta vida...

Uns m'agraden més que d'altres. Cosí è, no ho puc negar. Però reconec que cadascú omple el tot d'una vida amb matisos diferents, únics, irrepetibles... 

I que jo mateixa també ho faig... Encara que sigui múrria, subjectiva, rància i ambigua... Sí, sí... Els piropos no són meus, us ho prometo, but ben trobats, ho reconec. La frase que segueix sí: I una mica boja...

L'Etty era tan vital, tant... Jo, ladies and gentlemen, no ho sóc tant... Fa un any hagués dit: No ho sóc gens... Però ara ja no puc mantenir aquesta afirmació... 

I a voltes gaudeixo la mar d'aquesta vitalitat i a voltes em fa por i a voltes em desespera i... podeu posar i fer totes les voltes que volgueu...

D'una cosa sono certa, com la meva amiga... I mireu que les va passar magres... La vita è buona è bella, anzi bellissima... En un moment o altre, és clar... I si no... que nos quiten lo bailao...