dimarts, 8 de setembre del 2015

EM SENTO PLUGIM

E ora... buona sera, carissimi amici.

"Em sento com un plugim. I per què no, per una vegada? Canviarà tard o d'hora. El meu error és ara pensar que continuarà a plovent tota la vida". (Etty Hillessum)

Avui voldria ser xiriviri... No sé si s'escriu així... Potser sí, potser no... però sí m'agradaria..

Voldria ser plugim que tot ho amari, que va calant la terra, l'asfalt a poc a poc, sense inundar...

Voldria portar consol del cel regalat en tènues gotes que es deixen anar amb un somriure clar i diàfan i, alhora, molt discret...

Voldria passar una mica desapercebuda, també, que no calgués obrir el paraigües... Total, vas fins a la cantonada...

Voldria ser l'aurora boreal, com cantava el duo dinàmico... que impregnés d'humitat la mare terra que ens sosté i ens alimenta, en paraules del sant d'Assís...

Voldria ser humitat que t'impregna la pell i et fa estremir una mica sense saber ni com ni per què, i et fa mirar a un costat i a l'altre quan el que tens és un vestit, tan de bo, de joia i de felicitat...

Voldria ser gota petita que contingués, però, tot l'univers creat...

I voldria, mancarebbe..., que m'absorbís la teva pell resseca per a penetrar-te fins el moll de l'ós...

Qui diantres ha dit que tutta la vita ha de ploure. I don't know, oh yeah!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada