FER DISSABTE

AVUI BONA TARDA... PER QUÈ NO? 

DE PART DE DUES AMIGUES:

"Acollir l'altre en el propi espai interior i deixar que floreixi" (Etty Hillessum).

És tan difícil acollir l'altre així, com és... No com voldria que fos...

És tan difícil acollir l'altre només com un amic quan el somnies company de fatigues, tendresa infinita i amant incansable...

És tan difícil acollir l'altre sense esperar res a canvi... Tan difícil...

I, precisament, deixar que l'altre floreixi en el meu interior deu voler dir això: que sigui com és: un amic entranyable rebut incondicionalment...

De tota manera, em pregunto: Com es pot florir en l'interior d'una persona? Com hi puc florir jo? I ell, com ho pot fer?

I no acabo de trobar la resposta... Potser perquè encara hi ha una bona part del meu interior ocupada pel meu propi "ego". Així és que, ara, més que mai, convé fer dissabte.

I quan ja no pugui més, perquè les forces em comencen a fallar, aquesta és la veritat... Em puc encomanar a Aquell que sempre troba un raconet per a florir en el meu interior, per raquític que sigui... Sort en tinc!

Per cert... En el Seu... ja fa temps que vaig florir. I en el d'ell... encara no ho sé...

Florida Watercolor Society - Jan Fetters -