TEMPS DE CERCAR I TEMPS DE PERDRE

EL SAVI I L'APRENENTA 

US DESITGEM UN SENZILL BONA NIT:

"Un temps de cercar

i un temps de perdre..."

(Coh 3, 6a)

L'actitud de recerca és necessària. No ens podem aturar, ni tancar-nos en nosaltres mateixos, mirant-nos el melic... Perquè, entre d'altres coses, no som el centre del món... Som... el que som!

Qui sóc? D'on vinc? On vaig? Preguntes vitals, necessàries... Punyents? I el nostre món no ens convida gaire a fer-nos-les, sinó més aviat a viure la màxima següent: "A vivir que son dos días"... O "comamos y bebamos que mañana moriremos".

Doncs jo sí cerco el sentit de la meva vida... I estava tan segura d'haver-lo trobat... I ara resulta que no, que he de donar un gir... I sóc tan quadrada, tan obsessiva, tant...

Un temps de cercar... amor, companyia, un "bon dia" inesperat, un "com estàs" desinteressat... I mira què és fàcil dir-ho o escriure-ho. I es veu que no... I no ho entenc... Serà això de la quadratura...

I un temps de perdre... el contacte, la proximitat... la comunió de cos i d'esperit... Fa molt de temps que penso que pertanyo a una generació orfe, que ha de fer dol cada dia per un munt de pèrdues... els fills, les parelles, el confort, les seguretats... que semblava oferir-nos un fals estat del benestar...

Aigües - Andreu Mairal

I tota pèrdua comporta un dol, i tot dol conté un sofriment, i tot sofriment ens pot abocar a la desesperació més absoluta, i la desesperació a un sense sentit... I sense sentit ens podem quedar enfonsats en l'abisme... remenant la nostra pròpia misèria dia sí i dia també...

Però també pot ser una oportunitat de tornar a cercar el sentit de la vida, a la meitat de la vida... Ens pot portar a albirar un horitzó diferent, no massa diàfan, ni radiant... Diferent, això sí, per a construir... Plegats? Qui sap... Un futur que pot ser meu, i pot ser nostre. Ens hi arremanguem?