ENCARA MÉS ETTY,
ESPERO QUE NO US CANSI. M'INSPIRA
"I també hi ha aquella estranya inquietud que no sé encara com canalitzar. Però qui sap si precisament aquesta angoixa o pugui arribar a donar bon fruit en el meu treball, quan sabré governar-la".
Tan de bo sabés jo governar aquesta estranya inquietud que dia sí dia també apareix, una mica sobtadament... quan la desesperació per un bona nit no correspost d'immediat m'enfonsa del tot...
Com pot ser? Em pregunto una i altra vegada. I no trobo resposta, perquè l'angoixa s'apodera de mi irracionalment... I em desespero! Un crit d'enyorança desconsolada em travessa el cap, el cos i l'ànima i...
Crec que té a veure amb la meva edat, amb el meu cicle vital de dona, amb la necessitat d'un segon viatge... L'últim, suposo, en alguns aspectes...
No sé encara com canalitzar la inquietud. I la tristesa m'envaeix i les llàgrimes retornen... I no sé què fer...
L'única cosa que em consola és saber-me estimada per Algú que acompanya aquest meu estat d'ànim sense renyar-me, ni jutjar-me, ni res de negatiu que em pugui imaginar...
Llavors brollen dels meus llavis les paraules del salm après, recitat, encarnat íntimament en el fons més profund de les meves entranyes de dona fràgil i vulnerable que és a punt de trencar-se:
Tot jo tinc set de Tu,
per Tu es desviu el meu cor
com terra eixuta, sense una gota d'aigua.
LA MEVA ÀNIMA S'HA ENAMORAT DE TU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada