"Deixa que la vida, alegra o trista, o com sigui, amb totes les seves contradiccions, et llepi".
La vida... llepa? Alegra o trista... contradictòria... llepa?
Llepa la nena o el nen el mugró de la mare i la reconeix...
Llepa l'amant a l'amada o l'amada a l'amant i l'assaboreix i la fa seva... I el fa seu... I l'estima perquè l'amor es fa tangible en la pell molla i suada...
Llepa el cadell al seu amo o a la mestressa i se sent segur, sap que el protegeixen...
Que no ens faci fàstic deixar-nos llepar per la vida que malda per obrir-se pas enmig d'un munt de contradiccions, d'èxits i de fracassos...
Que em deixi llepar pels altres, per l'altre diferent, sense por. Perquè aquest contacte m'humanitza i em transforma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada