dijous, 30 d’octubre de 2014

DEIXAR-SE LLEPAR PER LA VIDA

NO M'HE DONAT A LA FUGA... BONA NIT AMB L'ETTY

"Deixa que la vida, alegra o trista, o com sigui, amb totes les seves contradiccions, et llepi".

La vida... llepa? Alegra o trista... contradictòria... llepa?

Llepa la nena o el nen el mugró de la mare i la reconeix...

Llepa l'amant a l'amada o l'amada a l'amant i l'assaboreix i la fa seva... I el fa seu... I l'estima perquè l'amor es fa tangible en la pell molla i suada...

Llepa el cadell al seu amo o a la mestressa i se sent segur, sap que el protegeixen...

Que no ens faci fàstic deixar-nos llepar per la vida que malda per obrir-se pas enmig d'un munt de contradiccions, d'èxits i de fracassos...

Que em deixi llepar pels altres, per l'altre diferent, sense por. Perquè aquest contacte m'humanitza i em transforma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada