diumenge, 5 d’abril de 2015

PARAULA I SILENCI

Bona nit de dues amigues que viuen en el silenci.

"... La justa relació entre paraula i silenci... Mentre que les paraules hauran de servir només per a donar al silenci la seva forma i els seus contorns." (Etty Hillessum)

Avui és el dia del silenci per excel·lencia...

I jo el trenco només una miqueta perquè les meves paraules li donin forma. És el meu un silenci autoimposat d'una banda i volgut per uns altres, de l'altra...

I és curiós perquè fa un temps em tenia per callada... I ara, més aviat, em costa, almenys amb segons qui, la veritat...

Com diria el savi bíblic, hi ha un temps per a encadenar paraules i un temps per a callar. I tant l'un com l'altre poden dir molt...

I les meves pobres paraules, quin silenci dibuixen?

El d'una vida que es repensa, que a voltes és a la corda fluixa, mirant a dreta i esquerra, sense saber encara cap a quin costat decantar-se. Amb la por de no saber de cert si hi haurà uns braços suficientment forts i grans per a abraçar-la així com és, fràgil... Però amb tantes ganes d'estimar i ser estimada.

Hi ha silencis i silencis, oi? El silenci de Déu Pare... El silenci de la mare... El silenci del traïdor...

Quin és el meu silenci? I el teu? Voldria que fos el del dolor compartit... Com el d'aquesta fiblada que em travessa l'ànima i es converteix en crit sord...

Voldria, doncs, que la paraula perdonar, en totes les seves variants dibuixés els contorn del meu silenci, del teu, del nostre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada