dilluns, 10 de novembre de 2014

LA MEVA TENDRESA EN UN SOL POEMA

TORNO AMB EL BONA NIT AFECTUÓS 
DE LA MÀ DE L'ETTY

"Tota la meva tendresa, les meves emocions fortes, aquell mar de l'ànima molt agitat, llac de l'ànima, o com es vulgui dir, els voldria poder vessar en un sol poema".

Precioses i sentides paraules...

Tendresa que s'escola i a voltes es fa tan forta que el sentiment es fa fins i tot físic. Costa molt d'explicar. De fet, no tinc paraules, però es dóna...

Emocions fortes: ganes de d'estimar i ser estimada amb petons, abraçades, carícies... No costa d'explicar. Costa d'encaixar que no les has tingudes ni les tens ni les tindràs, però... les enyores. Paradoxal, suposo...

I l'ànima... És un mar? Un oceà? Em venen a la ment uns verset del llibre eròtic de la Bíblia, el Càntic dels Càntics del rei Salomó:

Posa'm com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç,
perquè l'amor és fort com la mort,
la passió, inexorable com l'abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
Els mars profunds no podran apagar l'amor,
ni ofegar-lo les fonts dels oceans.
I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l'amor,
només obtindria menyspreu. (Ct 8, 6-7)

I ara me n'adono que recordant aquests mots he acomplert el somni de l'Etty: posar la tendresa, les emocions fortes i el llac de l'ànima en un sol poema. 

Meravella literària i existencial acomplerta o, com diria ella, la meva companya de fatigues: a tu et toca viure la vida a partir del punt en el qual jo l'he deixada. 

Precioses i sentides paraules enigmàtiques que ara, tot just, comencen a bategar dintre meu, com aquest "Batec de rosella" (Anna Morales Puigcerver).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada