dimecres, 14 de gener de 2015

MIRAR LES COSES DE CARA

MOLT BONA NIT DE PART DE LES DUES:

"A vegades no es pot entendre i acceptar el que els teus semblants en aquesta terra es fan l'un a l'altre, en aquests temps desencadenats. Però no per això em tanco a la meva habitació, Déu: continuo mirant les coses de cara i no vull fugir davant de res, vull comprendre els delictes més greus, cerco cada vegada de rastrejar el nu, petit l'ésser humà que sovint ha esdevingut irreconeixible" (Etty Hillessum).

No vull fugir de la realitat que m'envolta... per més crua que sigui: no... de cap de les maneres...

No em vull tancar a la meva habitació esperant un príncep blau que, a més del seu atractiu únic, em solucioni tots els problemes que se'm presenten: no... de cap de les maneres...

Vull mirar la vida de cara, encara que no m'agradi el que miro, perquè la vida és bona i bella... Només que hi descobrim una sola gota de bellesa n'hi ha prou...

Vull comprendre les raons, els pros i els contres... Vull fer-me càrrec de reaccions i situacions... per més selvàtiques que siguin...

Vull rastrejar el nu, el petit, el meu, el teu, el de cadascú, el que hem estat i el que som... Despullats som tan vulnerables...

I vull rastrejar l'altre NU, el petit també, però que esdevindrà tan gran... el Verb de Déu que existia des del principi, intangible... I s'ha fet tangible en un nen... Impressionant!

I el nu i el NU s'han fet, a vegades, tan desconeguts o els hem cobert d'un vel tan i tan lleig...

Sóc nuesa fràgil... la 301... potser sí... i què? Jo l'estimo...

Ell és nuesa erràtica... la 1... per a mi... potser sí... i què? Diu que m'estima... ho diu poc... és molt tendre i delicat... això sí... 

Les 300 persones, raons, ambients... que ens diferencien potser no són un abisme... sinó rastres de la nuesa primigènia...

I... al capdavall... no hem de mirar la vida i les coses de cara?

Desnudo reclinado - Nathalie Cortese

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada