VOLDRIA SER FIL DE COTÓ

BONA NIT DIFERENT, MOLT DIFERENT...

"Enmig de lluents cabdells de fils de seda superficials, hauríem de destriar aquell fil de cotó natural que ens aporti l'estima que amb tant d'anhel volem que acompanyi per sempre en paral·lel la nostra existència (Escrits Sentits)".

A vegades l'essencial és invisible als ulls. I, a voltes, ho és molt. Això li diu la guineu al Petit Príncep. I ell ho repeteix com per interioritzar-ho més i més.

Quan era adolescent, vaig prendre unes paraules de la Mercè Rodoreda a la Plaça del Diamant com a títol d'una narració: "Tens els ulls plens de paraules".

Expressen també aquesta mateixa idea... 

Quan ens fixem en alguna persona en concret, per què ho fem? Què hi descobrim? Molts cops ho fem per coses o gestos o... que els altres no veuen o que veuen però no els hi diuen gran què.

No em considero una persona detallista. Se'm passen per alt tantes petites coses: una planta que ha tret florida... un senyal de trànsit que no hi era... una botiga que ha canviat de look...

Però sí m'hi fixo en les persones. Per exemple, m'agrada molt el somriure plàstic i, sobretot sonor, d'un amic que em té el cor robat per molts altres motius "invisibles"... Tonteries? Per mi no...

I què hi veus? Hi veig allò que els altres no veuen, tot i que té un club de fans... És el fil de cotó que s'amaga entre d'altres de seda superficials...

És l'estima que voldria que acompanyés la meva existència. És amor? I tant. És passió? És clar. Perquè... qui ha dit que l'estimació feta de companyia, de ser-hi, d'un petó que s'escapa, d'una carícia que asserena, d'una abraçada que conforta... no amagui un desig expressat en la senzillesa de les coses menudes?

Voldria ser fil de cotó natural per acompanyar la teva existència. Només això, rei del Càntic. 

Voldria ser el fil d'espart, si a tu t'agrada més per la solidesa, 

que acompanyi el que et quedi d'existència.