ACOLLIR L'ALTRE

US DESITGEM EL NOSTRE BONA NIT MÉS ACOLLIDOR:

"Acollir l'altre en el meu univers interior i deixar que es desenvolupi, disposar-li un lloc on ell pugui créixer i desplegar les seves virtualitats. Sí, viure amb l'altre, encara que no el veiem durant anys. Deixar-lo que continui vivint en nosaltres i viure amb ell: això és l'essencial... Per això, quan s'estima de veritat, s'ha d'estar disposat a patir. Contràriament es tractaria d'un amor no autèntic, d'un amor centrat en nosaltres mateixos, d'un amor possessiu" (Etty Hillessum).

I mira que té tant de possessiu el meu amor, d’egoisme... I no ho voldria… i encara em rebel.lo més… Tinc la pròpia vulnerabilitat tant a flor de pell…

Serà perquè s'han despertat en mi tantes ganes de manifestar el que sento… Si em deixés portar… em dedicaria a petonejar, acaronar i abraçar…

Tinc tants petons que ara malden per a sortir… tantes carícies per a fer… tantes abraçades per a donar… No a "diestro y siniestro", ara no, ja no… Sé a qui…

En aquesta darrera hora de la jornada estic com més serena… Ara que la pluja és pràcticament imperceptible i que es fa necessari alguna altra peça de roba de més per abrigar-se… Sóc fredolica… Al seu costat, no…

I em queda tant per aprendre a acollir l’altre, tant per a fer-li estada… tant perquè pugui créixer dins i fora… Tant…

Tot un repte que potser plantejo malament, segons com, perquè és cosa almenys de dos això de l’amor, no?

He de deixar que l’altre faci estada en mi i jo he fer estada en l’altre… I no sé pas què és més difícil…

Només llavors passaré de la possessió a la donació, a l’entrega, a l'èxode, i… al sofriment, no per masoquista... sinó… PER AMOR, "agape", és clar.

Èxode - Jordà Vito