LA VEU INTERIOR

US DESITGEM MOLT BONA NIT I DOLÇOS SOMNIS:

"Cal escoltar amb paciència la pròpia veu interior" (Etty Hillessum).

Què diré? Què més puc afegir? Poca cosa...

És la consciència aquesta veu interior? Llavors l'associem al que no fem bé...

És una mena d'ànima "parlanxina" que no para de dir-nos una i altra vegada: ei, que sóc aquí, noia?

És la persona espiritual de la quan en parlava Pau de Tars en les seves cartes? Una sort d'integralitat que tot ho porta a plenitud?

I per què ho hem de complicar tant? Per què?

És la veu interior que hem d'aprendre a saber escoltar amb paciència, amb molta paciència...

És com un pols interior que marca el nostre estat d'ànim... allò que ens mou...

La veu dels sentits, dels sentiments i de les emocions... i de la racionalitat, també...

És com la fletxa que ens mostra la direcció a seguir...

I també és l'alerta que en un moment donat de la nostra vida ens pot fer virar cap a la direcció diametralment oposada... I mira què en feia d'anys que caminaves cap a l'altre costat...

És la veu que ens parla d'amor, que apunta a un tu referencial amb nom i cognoms... I jo que pensava que ara no... que ara ja no...

És la veu que ens sorprén... perquè sempre som a punt d'estrenar un nou camí a la vida o de reorientar el que seguíem...

N'esteu segures? Atura't, fes silenci i escolta... perquè parla molt fluixet i sense estridències.