TEMPS DE GUARDAR I TEMPS DE LLENÇAR

BONA NIT DE PART DEL SAVI 

I DE L'APRENENTA DE LA VIDA

"...un temps de guardar

i un temps de llençar."

(Coh 3, 6b)

Vés per on. Ara que justament hem anat guardant les peces de roba de l'hivern, les paraules del savi ens venen com anell al dit.

Temps de guardar... com un tresor les fotografies d'una vida bella i bona, els millors moments, aquells que valen més que mil paraules... per més ben dites que estiguin...

De guardar al rebost de la memòria agraïda els mots i els gestos que ens han fet ser com som, amb allò de positiu i de no tant... però nostre... que fa regust de Pili, de Josep, d'Eduard, de Montse...

Guardar... no per a reblar el clau de la frase feta "Cualquier tiempo pasado fue mejor", no. Sinó per a viure el present amb fonaments i preparar el futur amb l'experiència que ens avala...

També han estat aquests dies propicis per a llençar els vestits que ens han quedat petits o grans o que tenen massa pedaços...

Temps de llençar el que ens impedeix ser lliures, les benes que ens posem als ulls tants cops, de llençar el que ens fa mal, el que ens fereix fins al moll de l'os... El que no voldríem que ens fessin a nosaltres...

De llençar per la finestra més ampla de casa la ira que ens separa dels altres, l'enveja que ens fa comparar-nos una i altra vegada amb els veïns, els gelos que ens rosseguen i ens cremen per dins...

Llençar... per alleugerir la nau de l'existència, la motxilla del camí -a voltes tan pesada-, el cor tant a vessar de tot menys d'amor...

Temps per a guardar i temps per a llençar: el meu temps, l'únic temps... I el nostre... Doblement únic perquè és i pot ser compartit. Tota una aventura. Gaudim-la!

Vista armari - Anna Lliberia