diumenge, 15 de març de 2015

AMB TOT EL COR

I si el cor està ferit?

BONA NIT AMB UN PENSAMENT DE LA MEVA AMIGA:

"...i n'hi ha prou de ser-hi amb tot el cor "

Com es pot ser-hi només amb tot el cor en el que penses, en el que veus, en el que toques, en el que imagines, en el que estimes...?

I com més si es tracta de persones... Com pots restar al costat de l'altre amb tot el cor? I com pots ser-hi si ni tan sols el coneixes personalment... si no l'has vist mai en viu i en directe...

L'Etty es va oferir anar voluntària al camp de concentració, separant-se de l'amor de la seva vida: un psiquiatra molt més gran que ella que tenia una nòvia a Anglaterra, si no m'equivoco.

I l'Etty va marxar amb tota la pena del món per solidaritat amb el seu poble. Paradoxal, tot plegat... I ell va morir, i ella encara el va poder acomiadar de cos present...

Serà per tot això que la vida d'aquesta noia, amb unes lluites internes de campionat, m'atreu, em qüestiona i m'admira?


Ella va arribar a posar tot el cor vers qui estimava, tot i la distància. Per tant, no és impossible estimar així.

Tot i que aquesta mena d'amor vulgui dir anar sortint de puntetes de la vida de l'estimat. Això sí, lleugera, ben lleugera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada