diumenge, 15 de març de 2015

DE TOT EN DONO GRÀCIES

AVUI US TORNO A DEIXAR AMB REGUST D'ETTY:

"...i si, d'una banda, la vida esdevé més dura i amenaçant, d'altra banda esdevé també més rica, perquè tenim menys pretensions i cada cosa bona esdevé només un do inesperat, que omple de gratitud"

Pensament molt adequat per a les vivències del dia d'avui...

Potser sí que hem de tenir menys pretensions. Hem de ser més humils, que no vol dir amagar-nos per a no sortir a la foto o flagel.lar-nos despiatadament, no...

Ser més humils és considerar l'altre radicalment diferent com un igual amb qui dialogar, des de l'escolta atenta i l'empatia, sense voler imposar-li res.

Només llavors la trobada amb aquest altre pot esdevenir un do que em fa donar gràcies. Si crec en Déu, és el meu cas, en dono gràcies perquè trepitjo terra sagrada quan hi penso, l'escolto i sento amb ell... I si no, suposo, per la pura gratuïtat d'un encontre lluminós.

Igualment passa amb les coses materials, i amb la natura i amb la urbanitat de la ciutat... Tot pot esdevenir regal sorpresa que em fa donar gràcies si aconsegueixo per un instant sortir de mi mateixa i obrir la porta del meu cor...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada