VISC?

I ara... Qui viu en el meu interior?

BONA NIT DE PART DE LES DUES, 

DE L'ETTY I LA M. PILAR

"Tu vius en el meu interior".

Pot sembla una frase de registre religiós i, segurament, es podria interpretar així...

Però també es pot aplicar a les persones que estimem profundament: la parella, els fills, els amics de l'ànima...

Els que viuen ara i aquí i els qui ens han deixat. També ells viuen en el nostre interior...

En el nostre cor, en el llac de la nostra ànima, en la nostra ment... ens els nostres sentits de dins i de fora...

Perquè hi ha uns sentits interiors. Algun dia en parlarem...

Tu, estimat, vius en el meu interior. Parlant de Déu em quedo amb les paraules de sant Agustí: ets més íntim que la meva intimitat...

Tu, estimat, vius en el meu interior. Parlant d'algú que estimo amb tota l'ànima, però que no em correspon pel que sigui..., també tu ets present en el més profund de mi mateixa...

I ets l'únic, i seràs l'únic... que ocuparàs la immensitat del meu cor de dona tonta, ridícula, potser...

Per a tu tota la meva tendresa que hi cap en el comiat d'un sol poema:

I el teló 

Pies de bailarina - Ana Maria Miralles

baixarà.

Sortiré 

poc a poc.

I tan sols

restaran

uns quants mots

de record.

D'un amor

sempre etern.

D'un desig

escapçat.