DES DE DINTRE

Fa dos mesos escrivia aquestes paraules... 

Ara ja no tinc nom.

MOLT BONA NIT DE PART D'UN PARELL D'AMIGUES MOLT ESPECIALS:

"I ara em trobo d'haver-me d'agenollar de cop davant del meu llit, fins i tot en una freda nit d'hivern. Escoltar-me per dins. No deixar-me guiar pel que ve de fora, sinó d'allò que sorgeix de dins" (Etty Hillessum, 31 de desembre de 1941).

A voltes també m'agenollo davant del meu llit... física o mentalment...

No importa l'estació de l'any... Qualsevol mes, dia, hora... són bons per a resar... o per estimar...

Per a mi pregar és una manera d'estimar... callada... profunda... intensa...

És una manera de dir a Aquell que sé que m'estima incondicionalment, per més miserable que sigui, que sóc aquí... que no tinc massa per a oferir... però sí molt a agrair... a demanar... a plorar...

Perquè una passió em crema l'ànima i el moll dels ossos... una passió que ve de dins... i també de fora...

O millor... provocada per la troballa d'un tu personal... que va prenent forma... que del desig de trobar-lo va passant al desig de tocar-lo... i que per això és encara més desitjat...

A poc a poc... hauré de deixar que l'escolta interna m'orienti el camí, la decisió, el voler...

Perquè l'he vist, l'he sentit, l'he tastat... És el millor? El més atractiu? El més bell? El més exquisit? En general... no sé, potser no...

Per a mi és el millor. Ja té nom... I jo en tinc per a ell. Sense confusió...

I això no té preu... us ho asseguro...

Detrás de la ventana - Elsa Molina