DESITJAR I ESTIMAR TANT

DESPRÉS D'UNES PETITES VACANCES... 

AVUI BONA TARDA... JA SABEU DE QUI...

"El fet mateix que un cor sigui capaç de desitjar i d'estimar tant, hauria de ser considerat entre els béns més valuosos". (Etty Hllessum)

Desitjar... la teva pell... les teves abraçades... els teus petons... ser només per a tu... la comunió... 

Desitjar més... que em tinguis en compte... que no sigui una més... que pensis en mi...

Desitjar tant... que maldis per tenir-me... que em vulguis abraçar... que et moris per besar-me... que et derreteixis en tendresa exquisida...

Estimar... el misteri personal que custodies... la quotidianitat que et fa sentir viu... la senzillesa de les petites coses...

Estimar més... com ets... com vius... perquè plores, o renegues o gaudeixes...

Estimar tant... que acullis el misteri personal que custodio... les meves coses... les meves enrabiades... els meus t'estimo repetitius que em fan sentir al teu costat....

Desitjar i estimar tant... els béns més valuosos... d'uns cors que vagaven erràtics, solitaris... 

I s'han trobat des de la diferència més radical... Dos móns oposats en intersecció...

I qui diu que no hi hagi punts de contacte? 

Al cap i a la fi... El extrems s'atreuen... 

Tangència interior - Carme Rosanas