dilluns, 1 de desembre de 2014

EL GESSAMÍ DE DINS I DE FORA

AMB L'ETTY US DESITGEM BONA NIT I COMPARTIM EL NOSTRE GESSAMÍ:


"El gessamí de la casa està completament desgastat per la pluja i les tempestes en els últims dies, les seves flors blanques suren aquí i allà en els tolls foscos i fangosos i el baix sostre del garatge. Dins de mi, però, en algun lloc, continua florint tranquil, exuberant i tendre com sempre" (E. H.).

En un dia com avui, plujós i tardoral, podríem repetir exactament aquestes mateixes paraules dites fa setanta anys...

Potser també nosaltres, des de la taula de treball de la nostra habitació, podem contemplar el gessamí, com hem fet milers de vegades, quasi com un acte reflex...

Sense adonar-nos, però, que l'arbust té vida pròpia i que, tot i ser perenne, en si mateix... les seves flors blanques cauen i suren i es marceixen...

I altres flors en diverses èpoques de l'any tornaran a florir belles, esplendoroses i oloroses, recordatori de la nostra vida que es marceix a voltes i refloreix altres fins que arriba a la seva plenitud...

Això al món exterior... I en l'interior?

Malgrat les tempestes, els equilibris perduts, els desànims, les foscors, les preguntes sense resposta... Sempre, en el moment més inesperat, el gessamí pot continuar florint...

Tranquil... quan el comparteixo en la serenitat de l'acollida incondicional de l'altre que viu amb mi, treballa amb mi, menja amb mi, dorm amb mi, em fa l'amor i m'estima en un ball de carícies i xixigueig de noms...

Exhuberant... quan es vessa i regalima fragàncies... quan resplandeix en la seva blancor més pura... quan provoca la taquicàrdia de la cita primera i sembla que el cor, de tant que batega, hagi d'explosionar en mil trossos...

Gessamí - del bloc "Apunts d'un pintor"
Tendre... quan l'emoció diu que no pot més i es mostra en forma de llàgrimes... o de somriure amable... o d'un gràcies per aquesta estona tan agradable que no sabem si es repetirà, però que, qualsevol cas... hem de valorar com si fos la primera i la darrera de la nostra vida...

I això... com sempre. Perquè sempre ara i demà, a fora i a dins... el gessamí, desgastat per la pluja i les tempestes... pot tonar a florir... 

Miracle de l'existència!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada