dilluns, 1 de desembre de 2014

MÓNS PROPERS I LLUNYANS

DES DELS NOSTRES MÓNS PROPERS I LLUNYANS... 
US DIEM BONA NIT

"El món interior és tan real com l'exterior. Cal ser-ne conscients. També té els seus paisatges i els seus contorns, les seves possibilitats, i els seus terrenys sense límits. La persona mateixa és el petit centre en el qual el món interior i el món exterior es troben" (Etty Hillessum). 

El món interior... una selva? un mar brau? un bosc plàcid... de conte? uns carrers inhòspits? Una confluència de camins? Una referència a l'únic Déu barrejada amb els ídols... Així n'és el meu...

El món interior... passions que malden per florir i ofego... ànsies de ser quelcom per algú... desig impossible de tenir un nom pronunciat per un altre nom... desesperació per no saber qui sóc... ànsies de sentir-se estimada i estimar fins no poder més... El meu retrat interior...

El món exterior... una taula de despatx? un ordinador per company de fatigues? un pis com a claustre? unes avingudes amb llums i botigues i gent que passa... Així n'és el meu...

El món exterior... anhels de ser qui som com a poble... rostres tristos per una crisi vestida de bèstia ferotge... lluites de poder que oprimeixen, gestos d'amor que perduren... uns infants i adolescents estimats pels seus o rebutjats també... Heus ací el meu retrat exterior...

I en la meva persona, i en la teva hi conflueixen ambdós móns... 

Els teus encara no els sé, encara no els comparteixo, encara no em són significatius, encara no els pronuncio... Els espero, això sí, els vull acollir, això també... Vull que me'ls presentis quan, per fi, fem petar la xerrada...

Els meus són aquests que he descrit de forma tan maldestre, però intensa... encara no te'ls comparteixo, encara no et són significatius, encara no els pronuncies... No sé si t'interessen, ni sé si els vols acollir... Te'ls presentaré quan, per fi, fem petar la xerrada.

I si algun dia, definitivament, els teus móns i els meus es troben... llavors passaran a ser móns de fotografia... perquè de la confluència dels teus i els meus en naixeran altres móns interiors i exteriors fruit de la comunió, de la serenor i de l'estima que ens tindrem... tan de bo per sempre més.

ambella - Marcus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada